Proposta del govern en relacion a la rehabilitació.
II. MESURES PRIORITÀRIES PER A LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ I LA REACTIVACIÓ DEL CRÈDIT.
Més enllà dels estímuls a l’activitat contemplats en els Pressupostos de 2010, fonamentalment amb la inversió en infraestructures i en I+D+i, el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local i els recursos financers a través del Fons d’Economia Sostenible, el Govern planteja noves actuacions que promoguin de forma immediata l’ocupació i la reactivació del crèdit.
Aquestes mesures d’estímul representen un esforç fiscal limitat i promouen activitats intensives en mà d’obra com és la rehabilitació i l’eficiència energètica. En conseqüència, el Govern oferix un conjunt d’accions extraordinàries d’aplicació immediata per a afavorir l’ocupació en el sector que més ha sofert la seva pèrdua en els últims mesos, el de la construcció residencial.
Es tracta d’accions centrades en la construcció sostenible. En la mesura que més de la meitat del parc immobiliari té ja una antiguitat superior als trenta anys, les accions aposten per la rehabilitació d’habitatges i edificis i es veuen completades per formes noves de finançament per a la construcció de VPO. Amb totes elles, el Govern, d’acord amb les dades del sector, estima que es podran crear més de 350.000 ocupacions en dos anys amb aquestes mesures de rehabilitació. D’igual forma, en un moment de reactivació econòmica però on encara es perceben restriccions d’accés a la liquiditat i al finançament, cal reforçar els canals d’accés al finançament de les PYMES. Potenciar la rehabilitació d’habitatges.
1 . Reducció de l’IVA per a tot tipus d’obra de rehabilitació d’habitatge: durant dos anys, totes les obres de rehabilitació en els habitatges tindran un tipus de l’IVA reduït (8% a partir de 1 de juliol).
2 . Deducció extraordinària de l’IRPF per obres de millora de l’habitatge habitual: els contribuents de renda inferior a 33.007,2 euros podran deduir en l’IRPF el 10% dels costos de les obres de rehabilitació d’habitatges realitzats fins a 31 de desembre de 2012 que tinguin per objecte la rehabilitació energètica, les instal·lacions de subministraments o l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, amb el límit de 12.000 euros per habitatge; a partir d’aquest llindar de renda, l’import de la deducció anirà decreixent fins a la seva desaparició. Facilitar la rehabilitació estructural i impulsar l’eficiència energètica
3 . Estendre el concepte de rehabilitació estructural a l’efecte d’aplicació del tipus d’IVA reduït: s’amplien les obres considerades de rehabilitació estructural a l’efecte de l’IVA amb l’objecte de disminuir el cost de la renovació del parc d’habitatges, en particular en el centre urbà de les ciutats.
4 . PLA 2000 AQUEST d’obres de rehabilitació i eficiència energètica en les Administracions Públiques: acord del conjunt de les Administracions públiques per a identificar 2000 edificis públics (1000 de la AGE i 1000 de CCAA i EELL) en els quals contractar una empresa de serveis energètics (AQUEST) amb l’objecte d’estalviar, com a mínim, un 20% del seu consum energètic en l’horitzó 2010-2012.
Versión en español: El Gobierno propone un IVA reducido del 8% para obras de rehabilitacion de viviendas
foto:marryMEtoDay
Via Gencat
- El Govern ha autoritzat una partida de 99 milions pels ajuts de la setena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris
- S’obre així una nova etapa del Programa ja que s’arribarà al voltant de 140 municipis amb projectes de rehabilitació i a una inversió total de 1.350 milions d’euros
- Es mantindran els ajuts als barris que hagin culminat els projectes a través d’un contracte de barri entre el Govern i els ajuntaments
- Continuïtat dels projectes de rehabilitació integral a barris i viles
- Suport als que han culminat els seus projectes: el contracte de barri
- 1.158 milions d’euros: el Govern ha concedit 594 milions d’euros procedents del Fons de foment del programa de barris per a cofinançar els projectes seleccionats. La inversió total compromesa, comptant-hi les aportacions municipals, arriba als 1.158 milions d’euros.
- 920.000 persones: aquest esforç inversor de les administracions públiques beneficiarà directament, amb millores en la seva qualitat de vida, a més de 920.000 persones, el 13% de la població de Catalunya.
- Inversions per projecte: el 49% dels projectes seleccionats fins ara tenen un pressupost superior als 10 milions d’euros, mentre que els que no superen els 5 milions representen el 36%.
- Tipologia de barris: el 52% són nuclis antics; el 27%, polígons d’habitatge construïts en la dècada de 1960-70, i el 21% restant corresponen a àrees d’urbanització marginal en zones sense planejament previ.
- Millora d’espai públic: el volum de despesa més gran es concentra en les intervencions per a la millora de l’espai públic i la dotació de zones verdes, amb un 44,4% del total, uns 514,8 milions d’euros; la provisió d’equipaments comporta una inversió de 253 milions d’euros, un 21,8%, seguida de la rehabilitació d’elements comuns dels edificis; la millora de l’accessibilitat, el foment de la sostenibilitat i la incorporació de noves tecnologies, amb prop de 257,7 milions d’euros (22,3%). Són també rellevants els programes amb finalitats socials, com ara la dinamització econòmica i social del barri que, amb un 9,4% del pressupost, comporta una inversió d’uns 108,8 milions d’euros, i l’equitat de gènere que arriba gairebé als 24,7 milions d’euros amb el 2,1% del total.
“La major part dels edificis existents, i sobretot els residencials, situats en àrees urbanes del sud d’Europa estan lluny de les condicions de bon funcionament energètic i òptimes condicions internes de confort i baix impacte ambiental, pel que són responsables d’un consum significatiu d’energia. Molts d’aquests estan sent objecte actualment de programes generals de rehabilitació, i en particular d’ajuts econòmics referent a l’eficiència energètica. Aquest fet suposa una gran oportunitat per millorar el rendiment energètic aplicant les mesures adequades de rehabilitació energètica, per mitjà d’eines que ajudin a la presa de decisions i avaluïn la intervenció.
Per als arquitectes espanyols és un motiu del màxim interès i preocupació augmentar el confort tèrmic als edificis i combatre en la lluita contra el canvi climàtic a través de la rehabilitació energètica, per a això instruments que ajudin en l’avaluació del tipus d’intervenció més adequada són imprescindibles. ”
Aquí podeu llegir l’estudi complert
Per Laura Soto Francés Via Comunicación 127 Congreso Arquitectos de España
Versió en español: Rehabilitación energética de edificios
Interessant informació que ens brinda aquest articulo d’Africa Mundó, Arquitecta de Oikos Arquitectura.
“Atenent a la general desinformació que es detecta en el camp de li obligacions i responsabilitats dels agents intervinents en el procés constructiu, m’ha semblat interessant, amb aquest escrit, intentar resumir el que marca la llei i reflectir la seva aplicació a la pràctica diària.
Al capítol III de la “Llei d’ordenació de l’Edificació” (LLOÏ) 38/99, de 5 de novembre i modificada per la “Llei 24/2001″ de 21 de desembre, es fa menció explicita dels qui són els agents que intervenen en el procés constructiu. El promotor, el constructor, el projectista, el director de l’obra, el director de l’execució de l’obra, (arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i enginyers tècnics), les entitats i els laboratoris de control de qualitat dels edificis, els subministradors de productes, els propietaris i els usuaris.
També enumera les obligacions de cada agent, durant el procés.
OBLIGACIONS DELS AGENTS INTERVINENTS EN EL PROCÉS CONSTRUCTIU
El promotor:
1- Ostentar la titularitat del solar o edifici en cas de rehabilitació.
2- Facilitar la documentació necessària per a la redacció del projecte, així com autoritzar el director d’obra les posteriors modificacions del mateix.
3- Gestionar i obtenir les llicències i autoritzacions administratives, així com subscriure l’acta de recepció de l’obra.
4- Subscriure les assegurances previstes en l’articulo 19.
5- Arxivar o lliurar, és cas de venda, la documentació d’obra executada.
El projectista:
És l’agent que, redacta el projecte, i deu:
1- Estar en possessió de la titulació acadèmica i professional d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic, segons correspongui,
2- Redactar el projecte amb subjecció a la normativa vigent i a què s’hagi establert al contracte i lliurar-lo amb els visats que siguin preceptius.
3- Acordar, en el seu cas, amb el promotor la contractació de col·laboracions parcials.
El constructor:
És l’agent que assumeix el compromís d’executar amb mitjans|medis humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les mateixes , i deu:
1- Executar l’obra amb subjecció al projecte, i a les instruccions del director d’obra i del director de l’execució de l’obra, a fi d’assolir la qualitat exigida en el projecte.
2- Tenir la titulació o capacitació professional que habilita per al compliment de les condicions exigibles per actuar com a constructor.
3- Designar el cap d’obra que assumirà la representació tècnica del constructor a l’obra i que per la seva titulació o experiència haurà de tenir la capacitació adequada d’acord amb les característiques i la complexitat de l’obra.
4- Assignar a l’obra els mitjans|medis humans i materials que la seva importància requereixi.
5- Formalitzar les subcontractacions de determinades parts o instal·lacions de l’obra dins dels límits establerts al contracte.
6- Firmar l’acta de replantejo o de començament i l’acta de recepció de l’obra.
7- Facilitar al director d’obra les dades necessàries per a l’elaboració de la documentació de l’obra executada.
8- Subscriure les garanties previstes en l’articulo 19.
El director d’obra:
Generalment l’arquitecte, és l’agent que dirigeix el desenvolupament de l’obra en els aspectes tècnics, estètic, urbanístic i mediambiental, de conformitat amb el projecte i la llicència d’edificació, deu:
1- Estar en possessió de la titulació acadèmica i professional que li correspongui (arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic)
2- Verificar el replantejo i l’adequació de la fonamentació i de l’estructura projectades a les característiques geotècniques del terreny.
3- Resoldre les contingències que es produeixin a l’obra i consignar-les al Llibre d’Ordenes.
4- Elaborar, a requeriment del promotor o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que vengen exigides per la marxa de l’obra.
5- Subscriure l’acta de replantejo o de començament d’obra i el certificat final d’obra, així com conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra executades, amb els visats que en el seu cas fossin necessaris.
6- Elaborar i subscriure la documentació de l’obra executada (Llibre de l’edifici) per lliurar-la al promotor, amb els visats que en el seu cas fossin preceptius.
Director d’execució de l’obra:
Generalment l’arquitecte tècnic, és l’agent que assumeix la funció tècnica de dirigir l’execució material de l’obra, d’acord amb el priyecro, i de controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat de l’edificat, i deu:
1- Estar en possessió de la titulació acadèmica i professional que li correspongui (arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic)
2- Verificar la recepció en obra dels productes de construcció, ordenant la realització d’assaigs i proves precises.
3- Dirigir l’execució material de l’obra comprovant els replanteigs, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d’acord amb el projecte i amb les instruccions del director d’obra.
4- Consignar al Llibre d’Ordres les instruccions precises.
5- Subscriure l’acta de replantejo o de començament d’obra i el certificat final d’obra, així com elaborar i subscriure les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra executades.
6- Col·laborar amb els restants agents en l’elaboració de la documentació de l’obra executada, aportant els resultats del control realitzat.
Entitats i laboratoris de control de qualitat dels edificis:
Verifiquen la qualitat del projecte, dels materials i de l’execució de l’obra i les seves instal·lacions d’acord amb el projecte, també realitzen assaigs o proves de servei dels materials, sistemes o instal·lacions d’una obra d’edificació, i deuen:
1- Prestar|Deixar assistència tècnica i lliurar els resultats dels assaigs al director de l’execució de les obres.
2- Estar en possessió de l’acreditació oficial atorgada per les Comunitats Autònomes
Subministradors de productes:
Són els fabricants, magatzemistes, importadors o venedors de productes de construcció, i deuen:
1- Realitzar els lliuraments dels productes d’acord amb les especificacions de la comanda, responent del seu origen, identitat i qualitat,
2- Facilitar les instruccions d’ús i manteniment dels productes subministrats, així com les garanties de qualitat corresponents
Els propietaris i els usuaris:
Han de fer un bon ús de l’edifici i mantenir-lo, tal com indiquen els manuals d’ús i manteniment que proporciona el tècnic que firma el certificat final d’obra.
ABAST TEMPORAL DE LES RESPONSABILITATS DELS AGENTS QUE INTERVENEN EN EL
PROCÉS CONSTRUCTIU:
La Llei estableix que tots els agents respondran:
1- Durant deu anys, dels danys materials causats a l’edifici per vicis o defectes que afectin a la fonamentació, els suports, les bigues, els forjats, els murs de càrrega i altres elements estructurals, que comprometin directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici.
2- Durant tres anys, dels danys materials causats a l’edifici per vicis o defectes dels elements constructius o de les instal·lacions que ocasionin l’incompliment d’habitabilitat.
El constructor també respondrà dels danys materials per vicis o defectes d’execució que afectin a elements d’acabament o acabat de les obres dins del termini d’un any. La Llei, també explicita que la responsabilitat serà solidària entre tots els agents, si no es pot discernir un únic responsable. Totes aquestes responsabilitats, segons l’articulo 19, són aplicables a les obres que s’exigeixi projecte d’edificació.
A la pràctica, aquestes responsabilitats es concreten de la següent manera:
El promotor respon de la garantia de 10 anys, per danys estructurals i ho fa mitjançant una assegurança decennal que contracta a una companyia d’assegurances i aquesta al seu torn encarrega a una oficina tècnica (OCT.) que supervisi la idoneïtat de l’estructura projectada i executada. Aquesta assegurança s’aplica en obres de nova planta, de reforma i rehabilitació que alterin la configuració arquitectònica i les catalogades amb caràcter històric artístic. Queden exempts els habitatges unifamiliars d’autopromoció per a ús propi.
El constructor respon a aquestes obligacions contractant una assegurança de responsabilitat civil i tot risc en la construcció. Hi ha al mercat diverses modalitats d’assegurança i cobertura. Depenent del que es contracti cobreix igual o menys del que marca la llei.
Si el constructor no aporta una assegurança que cobreixi els danys materials, per garantir, durant un any, el rescabalament dels danys materials per vicis o defectes d’execució que afectin a elements d’acabament o acabat de les obres, aquest, podrà ser substituït per la retenció, per part del promotor d’un 5 per 100 de l’import de l’execució material de l’obra (articulo 19 a) En realitat, aquesta segona opció no sol ser viable, ja que les empreses constructores no poden suportar l’esmentada càrrega econòmica.
Els tècnics (arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic) responen contractant una assegurança de responsabilitat civil, dissenyada especialment per a aquestes professions, que cobreix totes les responsabilitats que marca la llei.
També és d’aplicació, quant a garanties, el codi civil, que estableix que cada un dels agents respondrà amb el seu patrimoni davant qualsevol contingència.
La llei (LLOÏ 38/99, de 5 de novembre i modificada per la “Llei 24/2001″ de 21 de desembre), no fa referència explicita a les obres de rehabilitació i reforma que no afectin elements estructurals però si que diu que és aplicable a tota obra que exigeixi projecte. Per tant, d’això sembla desprendre’s que les responsabilitats afecten en igual mesura a les esmentades obres. Per tant, també sembla que per a aquelles obres de rehabilitació, que afectin elements estructurals i els promotors siguin una comunitat de propietaris, haurien de subscriure una assegurança decennal.”
Via: DeConstrumatica.
Versión en español :Responsabilidades por la aparición de desperfectos en la obra acabada referida a la rehabilitación en la edificación
la ruina de edificio by ~morbido-rumore on deviantART
A través de fop estudio, veig que la “Consejería de Economía y Consumo de la Comunidad de Madrid” ha editat un document tècnic, la “Guía de Rehabilitación Energétca de Edificios de Viviendas.”
En la part final d’aquesta guía s’exposen els criteris sota els quals la “Comunidad de Madrid” atorga els ajuts per a la rehabilitació d’edificis, que òbviament només seran d’interès per als residents en aquesta comunitat. Tanmateix la resta de document tècnic és d’interès per a tots els professionals ja que cada dia mes, una exigència de les rehabilitacions serà l’adequació energètica de les mateixes.
Via : fop estudio.+
Versión en español:http://rehabilitacionvivienda.com/?p=260
La deducció per habitatge no solament s’aplica a la compra: també a la rehabilitació. Aquest últim concepte s’ha flexibilitzat, segons expliquen des del Registre d’Economistes i Assessors Financers (REAF), i seran, per tant, més les persones que es puguin beneficiar d’aquesta rebaixa d’impostos.
Fins ara es considerava rehabilitació, amb dret a deducció, la reconstrucció de l’habitatge (consolidació i tractament de les estructures, façanes, cobertes…) sempre que el seu cost superés el 25% del preu d’adquisició (en els dos primers anys després de la compra) o del seu valor de mercat, que havia d’incloure l’import corresponent al sòl.
En la declaració d’aquest any es pot descomptar del preu d’adquisició, o del valor de mercat de l’habitatge, la part proporcional corresponent al sòl, amb el que la base de càlcul d’aquest 25% és simplement menor.
Via Ladrillos
Versión en español: Rehabilitacion y declaracion de la renta 2009
Tags: Ajuts rehabilitació
La situació en la qual es troba el mercat de venda d’habitatges, amb un estoc que supera les 65.000 unitats, reclama un canvi d’estratègia per superar la crisi. Així ho va expressar ahir a Barcelona la ministra de Vivienda, Beatriz Corredor, qui va assegurar que la rehabilitació del parc actual d’habitatges ha de ser el motor que ajudi al sector immobiliari i de la construcció a sortir de la situació econòmica en la qual es troba.
I per això la rehabilitació acapara la major part de les inversions en matèria d’habitatge. En aquest sentit, Corredor va anunciar ahir per a aquest any la inversió de 23 milions d’euros que serviran per millorar l’entorn i les llars de 20 barris de la província de Barcelona.
Aquesta xifra se suma als 61 milions que ja s’ha invertit en la remodelació d’altres barris. Corredor va assegurar que aquests diners estan destinats a dissenyar una política d’habitatge adaptada a les actuals necessitats del mercat. “D’aquesta manera s’aconsegueix més ciutadans protegits i generar més actuacions que tenen més impacte en l’ocupació, ja sigui en la construcció d’habitatge protegit o la rehabilitació, va assegurar. En aquesta afirmació coincideix el conseller d’Habitatge, Francesc Baltasar, que va prometre que “es crearan noves ocupacions“. Els ajuts, que gestionaran la Generalitat o els ajuntaments, serviran per instal·lar ascensors, reformar façanes, insonoritzar habitatges o reduir el consum energètic de les llars i convertir-los en sostenibles. De fet, el saló Construmat, que aquesta setmana se celebra al recinte de l ‘ Hospitalet de Fira Barcelona, és un clar exemple de l’adaptació de les noves tecnologies a la construcció i rehabilitació d’habitatges. El volum d’ajuts que l’Administració està destinant a l’àmbit de la reforma del parc d’habitatges està activant la innovació i l’aplicació de noves tecnologies al sector de la construcció. Un reflex d’això són els debats que aquests dies acull el saló.
Ahir, Corredor, després d’una visita a l’àrea de remodelació de Trinitat Nova i de Sants, va explicar que l’aportació estatal d’aquest any donarà continuïtat a la rehabilitació de barris en el Turó de la Peira, Via Trajana, Polvorí, Bess, Trinitat Nova i Governador, a Barcelona. També es veuran beneficiades altres zones de Sabadell, Súria, Badalona, l ‘ Hospitalet, El Prat, Santa Coloma de Gramenet i Manlleu.
La ministra va recordar que Catalunya rebrà 1.265 milions a través del Pla Estatal d’Habitatge (2009-2012) per facilitar l’accés a una llar o millorar el que ja tenen 101.000 famílies catalanes.
“Si es compara amb l’anterior pla, aquest pressupost suposa un 47% més de recursos per a Catalunya“, va dir la ministra. També es preveuen invertir 110 milions per a actuacions de rehabilitació i renovació urbana del pla Zapatero que hauran de començar abans del 15 d’octubre.
Una altra de les zones que es veuran beneficiades per la inversió és el barri de
Sants, que rebrà quatre milions d’euros extres per reformar el seu mercat i habitatges. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va dir que “la rehabilitació és un concepte clau en la construcció de l’habitatge del futur”.
Via : La Vanguardia.
Anar a la versió en español:La rehabilitación acapara la inversión pública.
Tags: Ajuts rehabilitació
Quatre arquitectes amb projecció internacional presenten a Casa Barcelona 2009 les seves propostes d’habitatge social, innovador i sostenible. Moltes de les seves idees es poden aplicar en la rehabilitació d’edificis ja construïts com a solució pràctica per pal·liar part dels problemes de la vivenda.
Casa Barcelona a Construmat 2009 es presenta com a una infraestructura. Dos dos pisos d’altura en què s’implementen els habitatges projectades pels quatre arquitectes convidats. L’estudi d’arquitectura Pich Aguilera ha dissenyat una espectacular instal•lació de 300 metres quadrats, amb peces prefabricades ja utilitzades a l’Expo de Saragossa i que podran ser usades després de Construmat per edificar habitatges.
Els quatre models dissenyats pels alemanys Sauerbruch & Hutton, el madrileny Andrés Jaque i els catalans Carme Pinós i Xavier Claramunt doten de contingut a la infraestructura de Pich Aguilera. L’objectiu és demostrar que una infraestructura, nova o existent, pugui ocupar-se per quatre models d’habitatge molt diferents en programa, contingut i cost.
La Casa de les Coses, per Sauerbruch & Hutton
Una persona gran de 70 anys que viu sola és l’inquilí del prototipus de La Casa de les Coses dissenyada pels arquitectes Matthias Sauerbruch i Louisa Hutton. L’apartament s’ha dividit en nou espais per les diverses situacions en què s’hi pugui arribar a trobar: des de que la família vulgui quedar-s’hi amb ell a passar uns dies fins que tingui problemes de mobilitat.
Fundat l’any 1989 a Berlín, l’estudi Sauerbruch & Hutton, en què hi treballen 100 arquitectes, enginyers i dissenyadors de 12 països, desenvolupa projectes a París, Ginebra, Milà o Sheffield. Les seves obres més reconegudes són el museu Brandhorst de Múnic o l’Agència Federal de Medi Ambient de Dessau.
The Rolling House de Andrés Jaque
Sota el nom de The Rolling House, l’arquitecte Andrés Jaque presenta un prototipus de casa compartida, per exemple per estudiants o joves professionals, amb l’objectiu de donar resposta a una nova manera de viure que ha crescut espectacularment en les últimes dècades.
L’arquitecte madrileny ha dissenyat un tipus d’habitatge en què es comparteixen estris i serveis, però on cada company de pis pot tenir el seu espai d’intimitat.
Andrés Jaque és un dels millors arquitectes joves d’Espanya. Compromès amb la compatibilitat entre l’arquitectura i l’art, és autor de la Casa Sacerdotal Diocesana a Plasència de Cáceres i del sistema de mini habitatges Tupperhome l’any 2007. La seva obra més reconeguda és 12 Accions per transparentar la Cidade da Cultura de Galícia.
Un espai de relacions i convivència, per Carme Pinós
L’estudi de Carme Pinós ha desenvolupat un model d’habitatge per a una família amb dos fills en què es fuig de la copartimentació convencional per buscar una ordenació flexible que s’adapti als diferents moments que es viuen en una llar. Pinós ha dividit l’habitatge en tres franges: a la primera, s’instal·len els banys, la cuina, els armaris i el passadís; a la segona, la resta de l’habitatge com un espai únic i a la tercera, s’usa la façana exterior per formar una banda de treball i emmagatzematge.
Carme Pinós ha signat algun dels projectes més emblemàtics de l’arquitectura catalana com l’Escola La Llauna de Badalona o el cementiri d’Igualada. Pinós és la responsable de la reforma de la plaça Gardunya de Barcelona i autora de l’edifici d’oficines Torre Cube de la ciutat mexicana de Guadalajara pel que va rebre, l’any 2007, el Premi de la IX Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme.
Un habitatge Simple Manufacture Apartments de Xavier Claramunt
Per la seva banda, el també català Xavier Claramunt ha creat un habitatge amb les instal·lacions indispensables i amb el mínim material possible per poder viure-hi sota criteris de sostenibilitat amb el mínim número d’elements, però cada un d’ells és d’un nivell de sofisticació i eficàcia que fa que el conjunt es converteixi en un espai de vida intelligent i confortable.
El sostre, la doble façana, les participacions tèxtils es combinen per aconseguir aquest confort. Claramunt combina la seva passió per la joieria amb l’arquitectura. Autor de l’Hotel Chic & Basic Born de Barcelona, va desenvolupar l’ambiciós projecte de construir el primer hotel espacial Galactic Suite que, en principi, entrarà en funcionament l’any 2012 a 450 quilòmetres de la Terra.
Via: Construircasa.net
Entrades relacionades:
Construmat 2009. Fira Barcelona.
Construmat. Green Box. La Vivienda-Jardín sostenible del futuro
Construmat. FORO BIOCLIMATICO
Tags: rehabilitació
barrio by ~marryMEtoDay on deviantART
S’ha aprovat una inversió de 99 milions d’euros per a la sisena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris.
El Govern ha aprovat una inversió de 99 milions d’euros per a la sisena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris, amb la qual Catalunya disposarà de més d’un centenar de barris amb projectes de rehabilitació integral.
La nova convocatòria d’ajuts als barris marca un punt d’inflexió en l’aplicació de la Llei ja que per primera vegada amplia l’accés als ajuts als municipis de menys de 10.000 habitants i a més, després de 4 anys d’aplicació de la primera convocatòria, ofereix als barris que ja han acabat els seus projectes la possibilitat de poder seguir gaudint d’un cert flux d’inversió pública.
La sisena convocatòria de la Llei de barris, que està previst que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en les properes setmanes, mantindrà els ajuts amb els mateixos paràmetres dels darrers anys a un total de nou barris i permetrà passar dels 92 als 100 barris amb projectes de rehabilitació integral. Entre les sis convocatòries, s’arribarà als 1.200 milions d’euros d’inversió pública compromesa per a la millora integral dels barris, actuacions que hauran beneficiat unes 804.000 persones, l’11% de la població catalana.
En español:Rehabilitación Integral de Barrios. Sexta convocatoria de ayudas.
Tags: Ajuts rehabilitació
- línies d’ajuts per a l’accés a l’habitatge protegit, per a la rehabilitació d’habitatges, per al pagament dels lloguers, i sobre condicions d’habitabilitat dels habitatges
- tramitació de sol·licituds d’ajuts a la rehabilitació del parc d’habitatges construïts, sol·licituds de tests dels edificis (TEDI), sol·licituds d’informes interns d’idoneïtat en ajuts a la rehabilitació d’habitatges (III) i sol·licituds d’ajuts per accedir al parc d’habitatges protegits, públics i privats
- tramitació i inspecció de les cèdules d’habitabilitat.
Via GENCAT
Versió en castellà :El conseller Baltasar firma un convenio con el alcalde de Badalona para la gestión de la Oficina Local de Vivienda
Tags: Ajuts rehabilitació