Un altre dels ajuts que convoca la Generalitat dins l’apartat d’estalvi i eficiència energètica, són els que responen a l’adquisició i instal·lació de tecnologies eficients a l’enllumenat interior d’edificis públics i privats, de l’exterior de la nostra casa.
La quantia màxima d’ajut serà del 22% del cost elegible.
L’import màxim de la subvenció per a un sol beneficiari no superarà els 10.000 euros per un bloc d’habitatges o els 50.000 euros d’un edifici destinat a uns altres usos.
Els criteris que fixa la Generalitat i l’ICAEN perquè hi hagi una millora efectiva de l’eficiència energètica a l’enllumenat interior és una reducció de com a mínim un 25% del consum d’energia convencional allà on s’ha produït la renovació.
En el cas de tractar-se d’un edifici residencial, caldrà que aquest sigui de primera residència.
Per a més informació:
http://www20.gencat.cat/docs/icaen/05_Gestio%20Economica%20I%20Administrativa/Subvencions/documents/arxius/ER3_enllumenat_interior.pdf
Tags: eficiencia energética
En aquests casos, els ajuts poden arribar als 40.000 euros per a les empreses privades en la petició d’ajuts per a la qualificació d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció i rehabilitacions importants.
Amb aquesta iniciativa, la Generalitat de Catalunya i l‘Institut Català de l’energia subvencionen els costos de l’enginyeria requerida per qualificar energèticament l’edifici amb una qualificació A o B.
A més, la quantia màxima d’ajut serà del 75% del cost de l’estudi, amb uns màxims absoluts en funció de la superfície construïda declarada en el projecte executiu.
Les actuacions relacionades a aquesta línia de subvenció hauran d’haver estat realitzades en el període comprès entre l’1 de gener del 2010 i el 9 de setembre del 2011.
Aquí us deixo el link per tenir més informació: http://ow.ly/34unl
Tags: ajuts, energia, nova construcció, rehabilitació, subvencions
La Generalitat de Catalunya a través de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) obre la convocatòria d’ajuts per a la millora de l’eficiència energètica de l’equipament específic per al sector terciari. Els ajuts poden ser o bé, per la compra o per la millora d’aquets equipaments pròpies del negoci, com les màquines de la bugaderia, o les cambres frigorífiques, a tall d’exemple. Aquestes actuacions s’han d’executar fins el 9 de setembre de 2011.
Aquesta subvenció està dirigida a les empreses privades del sector terciari, tallers de manteniment i reparació del maquinària o del sector transport o professionals, excepte els equips de climatització o generació d’aigua calenta sanitària, els vehicles de l’empresa o l’enllumenat interior o exterior.
Els ajuts per a aquestes empreses poden ser de fins a 225.000€. Per a les Institucions sense ànim de Lucre (ISFL) i fundacions i altres ens de corporacions locals, la quantitat és de 20.000€; per a les corporacions locals els ajuts arriben als 40.000€.
Per tenir dret a aquestes subvencions es requereix un període de retorn de la inversió entre dos i deu anys que s’ha de justificar documentalment. El període per demanar-les acaba el 18 de novembre. Per a més informació: http://ow.ly/33g2u
Tags: estalvi energètic, Generalitat de Catalunya, ICAEN, subvencions
imatge Jenniholma
Aquest any la convocatòria MAH/1147/2010, de 14 d’abril, va obrir el període de presentació de sol.licituds per optar a subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges per a l’any 2010.
Aquesta convocatòria es va fer amb una dotació de 28.900.000 euros. L’assignació inicial podia ser objecte d’ampliació d’acord amb la normativa vigent.
El termini de presentació de les sol.licituds era de dos mesos des de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de la resolució de convocatòria.
Per tant aquest any ja no es poden demanar ajuts però pot ser un bon exemple de les condicions que es solen demanar per poder accedir a aquest tipus d’ajuts.
Si algú es vol acollir a aquests ajuts en properes convocatòries (en el cas que n’hi segueixin havent) es pot mirar aquestes condicions com a exemple i estar molt atent cada any la primera part del mateix per a que no es passi el termini de convocatòria.
Cal dir que queden excloses d’aquesta convocatòria les sol·licituds d’ajuts de rehabilitació d’habitatges de la ciutat de Barcelona on és el Consorci de l’Habitatge de Barcelona qui, d’acord amb el que estableix la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, i els estatuts vigents, té les competències en matèria de rehabilitació.
En l’enllaç d’aqui a sota podreu veure les condicions per acollir-se a aquests ajuts
Tags: Ajuts rehabilitació
Via Bloc de Jordi Rius Bonjorn.Arquitecte
Una coberta que es troba en molt mal estat, serveix per un petit projecte de reforma d’unes golfes (nota per al traductor automàtic: golfes = espai sota coberta)
De moment només es preveu substituir la coberta (aprofitant les teules) situant-la a un nivell que faci aprofitable tot l’espai, però sense modificar ni l’accés ni fer-lo habitable. És una obra per la qual l’ajuntament demana només la participació d’un tècnic, i al existir un augment de volum, demana que el tècnic sigui un arquitecte. Deixarem en previsió de futur aprofitaments, 4 finestres a cada façana.
Eliminarem el cavall de fusta i cobrirem amb biguetes autoportants, la llum que existeix entre les parets mestres laterals i la central que divideix per la meitat la superfície de la casa.
Un cop aixecades les parets de carrega, col·locat un cercol perimetral i recolzades les biguetes en aquestes parets, procedirem a cobrir l’espai entre biguetes amb senzills taulons ceràmics encadellats que serviran de base per les teules existents. Depenent del pressupost, es pot aprofitar ara per situar l’aïllament tèrmic a coberta per si el dia de demà s’afegeix aquest espai com a espai habitable de l’habitatge de les plantes inferiors, o si no el dia que això passi s’haurà d’aixecar totes les teules de nou o be fer l’aïllament per l’interior.
Ir a version en español.
Proposta del govern en relacion a la rehabilitació.
II. MESURES PRIORITÀRIES PER A LA CREACIÓ D’OCUPACIÓ I LA REACTIVACIÓ DEL CRÈDIT.
Més enllà dels estímuls a l’activitat contemplats en els Pressupostos de 2010, fonamentalment amb la inversió en infraestructures i en I+D+i, el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local i els recursos financers a través del Fons d’Economia Sostenible, el Govern planteja noves actuacions que promoguin de forma immediata l’ocupació i la reactivació del crèdit.
Aquestes mesures d’estímul representen un esforç fiscal limitat i promouen activitats intensives en mà d’obra com és la rehabilitació i l’eficiència energètica. En conseqüència, el Govern oferix un conjunt d’accions extraordinàries d’aplicació immediata per a afavorir l’ocupació en el sector que més ha sofert la seva pèrdua en els últims mesos, el de la construcció residencial.
Es tracta d’accions centrades en la construcció sostenible. En la mesura que més de la meitat del parc immobiliari té ja una antiguitat superior als trenta anys, les accions aposten per la rehabilitació d’habitatges i edificis i es veuen completades per formes noves de finançament per a la construcció de VPO. Amb totes elles, el Govern, d’acord amb les dades del sector, estima que es podran crear més de 350.000 ocupacions en dos anys amb aquestes mesures de rehabilitació. D’igual forma, en un moment de reactivació econòmica però on encara es perceben restriccions d’accés a la liquiditat i al finançament, cal reforçar els canals d’accés al finançament de les PYMES. Potenciar la rehabilitació d’habitatges.
1 . Reducció de l’IVA per a tot tipus d’obra de rehabilitació d’habitatge: durant dos anys, totes les obres de rehabilitació en els habitatges tindran un tipus de l’IVA reduït (8% a partir de 1 de juliol).
2 . Deducció extraordinària de l’IRPF per obres de millora de l’habitatge habitual: els contribuents de renda inferior a 33.007,2 euros podran deduir en l’IRPF el 10% dels costos de les obres de rehabilitació d’habitatges realitzats fins a 31 de desembre de 2012 que tinguin per objecte la rehabilitació energètica, les instal·lacions de subministraments o l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, amb el límit de 12.000 euros per habitatge; a partir d’aquest llindar de renda, l’import de la deducció anirà decreixent fins a la seva desaparició. Facilitar la rehabilitació estructural i impulsar l’eficiència energètica
3 . Estendre el concepte de rehabilitació estructural a l’efecte d’aplicació del tipus d’IVA reduït: s’amplien les obres considerades de rehabilitació estructural a l’efecte de l’IVA amb l’objecte de disminuir el cost de la renovació del parc d’habitatges, en particular en el centre urbà de les ciutats.
4 . PLA 2000 AQUEST d’obres de rehabilitació i eficiència energètica en les Administracions Públiques: acord del conjunt de les Administracions públiques per a identificar 2000 edificis públics (1000 de la AGE i 1000 de CCAA i EELL) en els quals contractar una empresa de serveis energètics (AQUEST) amb l’objecte d’estalviar, com a mínim, un 20% del seu consum energètic en l’horitzó 2010-2012.
Versión en español: El Gobierno propone un IVA reducido del 8% para obras de rehabilitacion de viviendas
foto:marryMEtoDay
Via Gencat
- El Govern ha autoritzat una partida de 99 milions pels ajuts de la setena convocatòria d’ajuts de la Llei de barris
- S’obre així una nova etapa del Programa ja que s’arribarà al voltant de 140 municipis amb projectes de rehabilitació i a una inversió total de 1.350 milions d’euros
- Es mantindran els ajuts als barris que hagin culminat els projectes a través d’un contracte de barri entre el Govern i els ajuntaments
- Continuïtat dels projectes de rehabilitació integral a barris i viles
- Suport als que han culminat els seus projectes: el contracte de barri
- 1.158 milions d’euros: el Govern ha concedit 594 milions d’euros procedents del Fons de foment del programa de barris per a cofinançar els projectes seleccionats. La inversió total compromesa, comptant-hi les aportacions municipals, arriba als 1.158 milions d’euros.
- 920.000 persones: aquest esforç inversor de les administracions públiques beneficiarà directament, amb millores en la seva qualitat de vida, a més de 920.000 persones, el 13% de la població de Catalunya.
- Inversions per projecte: el 49% dels projectes seleccionats fins ara tenen un pressupost superior als 10 milions d’euros, mentre que els que no superen els 5 milions representen el 36%.
- Tipologia de barris: el 52% són nuclis antics; el 27%, polígons d’habitatge construïts en la dècada de 1960-70, i el 21% restant corresponen a àrees d’urbanització marginal en zones sense planejament previ.
- Millora d’espai públic: el volum de despesa més gran es concentra en les intervencions per a la millora de l’espai públic i la dotació de zones verdes, amb un 44,4% del total, uns 514,8 milions d’euros; la provisió d’equipaments comporta una inversió de 253 milions d’euros, un 21,8%, seguida de la rehabilitació d’elements comuns dels edificis; la millora de l’accessibilitat, el foment de la sostenibilitat i la incorporació de noves tecnologies, amb prop de 257,7 milions d’euros (22,3%). Són també rellevants els programes amb finalitats socials, com ara la dinamització econòmica i social del barri que, amb un 9,4% del pressupost, comporta una inversió d’uns 108,8 milions d’euros, i l’equitat de gènere que arriba gairebé als 24,7 milions d’euros amb el 2,1% del total.
“La major part dels edificis existents, i sobretot els residencials, situats en àrees urbanes del sud d’Europa estan lluny de les condicions de bon funcionament energètic i òptimes condicions internes de confort i baix impacte ambiental, pel que són responsables d’un consum significatiu d’energia. Molts d’aquests estan sent objecte actualment de programes generals de rehabilitació, i en particular d’ajuts econòmics referent a l’eficiència energètica. Aquest fet suposa una gran oportunitat per millorar el rendiment energètic aplicant les mesures adequades de rehabilitació energètica, per mitjà d’eines que ajudin a la presa de decisions i avaluïn la intervenció.
Per als arquitectes espanyols és un motiu del màxim interès i preocupació augmentar el confort tèrmic als edificis i combatre en la lluita contra el canvi climàtic a través de la rehabilitació energètica, per a això instruments que ajudin en l’avaluació del tipus d’intervenció més adequada són imprescindibles. ”
Aquí podeu llegir l’estudi complert
Per Laura Soto Francés Via Comunicación 127 Congreso Arquitectos de España
Versió en español: Rehabilitación energética de edificios
Interessant informació que ens brinda aquest articulo d’Africa Mundó, Arquitecta de Oikos Arquitectura.
“Atenent a la general desinformació que es detecta en el camp de li obligacions i responsabilitats dels agents intervinents en el procés constructiu, m’ha semblat interessant, amb aquest escrit, intentar resumir el que marca la llei i reflectir la seva aplicació a la pràctica diària.
Al capítol III de la “Llei d’ordenació de l’Edificació” (LLOÏ) 38/99, de 5 de novembre i modificada per la “Llei 24/2001″ de 21 de desembre, es fa menció explicita dels qui són els agents que intervenen en el procés constructiu. El promotor, el constructor, el projectista, el director de l’obra, el director de l’execució de l’obra, (arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers i enginyers tècnics), les entitats i els laboratoris de control de qualitat dels edificis, els subministradors de productes, els propietaris i els usuaris.
També enumera les obligacions de cada agent, durant el procés.
OBLIGACIONS DELS AGENTS INTERVINENTS EN EL PROCÉS CONSTRUCTIU
El promotor:
1- Ostentar la titularitat del solar o edifici en cas de rehabilitació.
2- Facilitar la documentació necessària per a la redacció del projecte, així com autoritzar el director d’obra les posteriors modificacions del mateix.
3- Gestionar i obtenir les llicències i autoritzacions administratives, així com subscriure l’acta de recepció de l’obra.
4- Subscriure les assegurances previstes en l’articulo 19.
5- Arxivar o lliurar, és cas de venda, la documentació d’obra executada.
El projectista:
És l’agent que, redacta el projecte, i deu:
1- Estar en possessió de la titulació acadèmica i professional d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic, segons correspongui,
2- Redactar el projecte amb subjecció a la normativa vigent i a què s’hagi establert al contracte i lliurar-lo amb els visats que siguin preceptius.
3- Acordar, en el seu cas, amb el promotor la contractació de col·laboracions parcials.
El constructor:
És l’agent que assumeix el compromís d’executar amb mitjans|medis humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les mateixes , i deu:
1- Executar l’obra amb subjecció al projecte, i a les instruccions del director d’obra i del director de l’execució de l’obra, a fi d’assolir la qualitat exigida en el projecte.
2- Tenir la titulació o capacitació professional que habilita per al compliment de les condicions exigibles per actuar com a constructor.
3- Designar el cap d’obra que assumirà la representació tècnica del constructor a l’obra i que per la seva titulació o experiència haurà de tenir la capacitació adequada d’acord amb les característiques i la complexitat de l’obra.
4- Assignar a l’obra els mitjans|medis humans i materials que la seva importància requereixi.
5- Formalitzar les subcontractacions de determinades parts o instal·lacions de l’obra dins dels límits establerts al contracte.
6- Firmar l’acta de replantejo o de començament i l’acta de recepció de l’obra.
7- Facilitar al director d’obra les dades necessàries per a l’elaboració de la documentació de l’obra executada.
8- Subscriure les garanties previstes en l’articulo 19.
El director d’obra:
Generalment l’arquitecte, és l’agent que dirigeix el desenvolupament de l’obra en els aspectes tècnics, estètic, urbanístic i mediambiental, de conformitat amb el projecte i la llicència d’edificació, deu:
1- Estar en possessió de la titulació acadèmica i professional que li correspongui (arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic)
2- Verificar el replantejo i l’adequació de la fonamentació i de l’estructura projectades a les característiques geotècniques del terreny.
3- Resoldre les contingències que es produeixin a l’obra i consignar-les al Llibre d’Ordenes.
4- Elaborar, a requeriment del promotor o amb la seva conformitat, eventuals modificacions del projecte, que vengen exigides per la marxa de l’obra.
5- Subscriure l’acta de replantejo o de començament d’obra i el certificat final d’obra, així com conformar les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra executades, amb els visats que en el seu cas fossin necessaris.
6- Elaborar i subscriure la documentació de l’obra executada (Llibre de l’edifici) per lliurar-la al promotor, amb els visats que en el seu cas fossin preceptius.
Director d’execució de l’obra:
Generalment l’arquitecte tècnic, és l’agent que assumeix la funció tècnica de dirigir l’execució material de l’obra, d’acord amb el priyecro, i de controlar qualitativament i quantitativament la construcció i la qualitat de l’edificat, i deu:
1- Estar en possessió de la titulació acadèmica i professional que li correspongui (arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic)
2- Verificar la recepció en obra dels productes de construcció, ordenant la realització d’assaigs i proves precises.
3- Dirigir l’execució material de l’obra comprovant els replanteigs, els materials, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, d’acord amb el projecte i amb les instruccions del director d’obra.
4- Consignar al Llibre d’Ordres les instruccions precises.
5- Subscriure l’acta de replantejo o de començament d’obra i el certificat final d’obra, així com elaborar i subscriure les certificacions parcials i la liquidació final de les unitats d’obra executades.
6- Col·laborar amb els restants agents en l’elaboració de la documentació de l’obra executada, aportant els resultats del control realitzat.
Entitats i laboratoris de control de qualitat dels edificis:
Verifiquen la qualitat del projecte, dels materials i de l’execució de l’obra i les seves instal·lacions d’acord amb el projecte, també realitzen assaigs o proves de servei dels materials, sistemes o instal·lacions d’una obra d’edificació, i deuen:
1- Prestar|Deixar assistència tècnica i lliurar els resultats dels assaigs al director de l’execució de les obres.
2- Estar en possessió de l’acreditació oficial atorgada per les Comunitats Autònomes
Subministradors de productes:
Són els fabricants, magatzemistes, importadors o venedors de productes de construcció, i deuen:
1- Realitzar els lliuraments dels productes d’acord amb les especificacions de la comanda, responent del seu origen, identitat i qualitat,
2- Facilitar les instruccions d’ús i manteniment dels productes subministrats, així com les garanties de qualitat corresponents
Els propietaris i els usuaris:
Han de fer un bon ús de l’edifici i mantenir-lo, tal com indiquen els manuals d’ús i manteniment que proporciona el tècnic que firma el certificat final d’obra.
ABAST TEMPORAL DE LES RESPONSABILITATS DELS AGENTS QUE INTERVENEN EN EL
PROCÉS CONSTRUCTIU:
La Llei estableix que tots els agents respondran:
1- Durant deu anys, dels danys materials causats a l’edifici per vicis o defectes que afectin a la fonamentació, els suports, les bigues, els forjats, els murs de càrrega i altres elements estructurals, que comprometin directament la resistència mecànica i l’estabilitat de l’edifici.
2- Durant tres anys, dels danys materials causats a l’edifici per vicis o defectes dels elements constructius o de les instal·lacions que ocasionin l’incompliment d’habitabilitat.
El constructor també respondrà dels danys materials per vicis o defectes d’execució que afectin a elements d’acabament o acabat de les obres dins del termini d’un any. La Llei, també explicita que la responsabilitat serà solidària entre tots els agents, si no es pot discernir un únic responsable. Totes aquestes responsabilitats, segons l’articulo 19, són aplicables a les obres que s’exigeixi projecte d’edificació.
A la pràctica, aquestes responsabilitats es concreten de la següent manera:
El promotor respon de la garantia de 10 anys, per danys estructurals i ho fa mitjançant una assegurança decennal que contracta a una companyia d’assegurances i aquesta al seu torn encarrega a una oficina tècnica (OCT.) que supervisi la idoneïtat de l’estructura projectada i executada. Aquesta assegurança s’aplica en obres de nova planta, de reforma i rehabilitació que alterin la configuració arquitectònica i les catalogades amb caràcter històric artístic. Queden exempts els habitatges unifamiliars d’autopromoció per a ús propi.
El constructor respon a aquestes obligacions contractant una assegurança de responsabilitat civil i tot risc en la construcció. Hi ha al mercat diverses modalitats d’assegurança i cobertura. Depenent del que es contracti cobreix igual o menys del que marca la llei.
Si el constructor no aporta una assegurança que cobreixi els danys materials, per garantir, durant un any, el rescabalament dels danys materials per vicis o defectes d’execució que afectin a elements d’acabament o acabat de les obres, aquest, podrà ser substituït per la retenció, per part del promotor d’un 5 per 100 de l’import de l’execució material de l’obra (articulo 19 a) En realitat, aquesta segona opció no sol ser viable, ja que les empreses constructores no poden suportar l’esmentada càrrega econòmica.
Els tècnics (arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic) responen contractant una assegurança de responsabilitat civil, dissenyada especialment per a aquestes professions, que cobreix totes les responsabilitats que marca la llei.
També és d’aplicació, quant a garanties, el codi civil, que estableix que cada un dels agents respondrà amb el seu patrimoni davant qualsevol contingència.
La llei (LLOÏ 38/99, de 5 de novembre i modificada per la “Llei 24/2001″ de 21 de desembre), no fa referència explicita a les obres de rehabilitació i reforma que no afectin elements estructurals però si que diu que és aplicable a tota obra que exigeixi projecte. Per tant, d’això sembla desprendre’s que les responsabilitats afecten en igual mesura a les esmentades obres. Per tant, també sembla que per a aquelles obres de rehabilitació, que afectin elements estructurals i els promotors siguin una comunitat de propietaris, haurien de subscriure una assegurança decennal.”
Via: DeConstrumatica.
Versión en español :Responsabilidades por la aparición de desperfectos en la obra acabada referida a la rehabilitación en la edificación
la ruina de edificio by ~morbido-rumore on deviantART
A través de fop estudio, veig que la “Consejería de Economía y Consumo de la Comunidad de Madrid” ha editat un document tècnic, la “Guía de Rehabilitación Energétca de Edificios de Viviendas.”
En la part final d’aquesta guía s’exposen els criteris sota els quals la “Comunidad de Madrid” atorga els ajuts per a la rehabilitació d’edificis, que òbviament només seran d’interès per als residents en aquesta comunitat. Tanmateix la resta de document tècnic és d’interès per a tots els professionals ja que cada dia mes, una exigència de les rehabilitacions serà l’adequació energètica de les mateixes.
Via : fop estudio.+
Versión en español:http://rehabilitacionvivienda.com/?p=260
